Primers dies de seminari.

Tot just iniciades les primeres sessions de seminari, ens vam presentar tots ja que és un espai bastant íntim per a treballar plegats, sóm només quinze persones i podem treballar molt a gust i compartir opinions, explicacions i diverses qüestions. Així doncs, després de la presentació de nosaltres i de l'assignatura, a la pròxima classe havíem de portar un objecte que ens representés. Jo no sabia que portar per què no tinc cap objecte que m'identifiqui gaire ja que habitualment no portu res a sobre que em representi o tingui un gran valor. Així que donant-li voltes, primer se'm va ocórrer una llauna de red bull, ja que encara que s'embli una ximpleria, però és el que més m'identifica, per què des de fa uns quants anys sóc consumidora habitual. Però, preferia portar un altre objecte de més valor. Llavors, vaig pensar en la colònia que sovint em posu: "Amor, amor" de Cacharel. Aquesta colònia m'agrada molt perquè transmet una olor especial, senzilla, suau... i molta gent pensa que la colònia que portes generalment és la que més et defeneix la teva personalitat.
Els meus companys varen portar diferents objectes que els identificava, com: una bicicleta, joies, un "amuleto", pedres, etc. Va ser una experiència bastant curiosa i personal que compartiem entre tots. Ens va permetre crear un clima de confiança i conèixer als altres.

Recitacions.

Durant un temps, a cada sessió de Comunicació oral, escrita i digital, quinze persones, aproximadament, feien una recitació individual davant la classe. La recitació podia ser un conte, un poema, un monòleg... i havia de durar uns dos minuts. Jo vaig escollir un poema d'amor del gran autor català, Miquel Martí i Pol, que es titula "Si tornes".
Diu així:

Repetiré el teu nom i el meu també.
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.

De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza.
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?

Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.

Conferència d'Alexandre Jollien.

En una sessió de seminari vàrem poder veure la conferència virtual d' Alexandre Jollien, d'un dia que va venir a la universitat. La conferència tractava del llibre que va publicar "Elogi de la feblesa", que consisteix en un diàleg fictici que manté el jove Alexandre amb el filòsof Sòcrates, on es discuteixen temes com: la normalitat i la anormalitat, l'exclusió social, la importància de les amistats, el paper dels mestres, el suport de la família... és un llibre autobiogràfic que explica breument aspectes bastant durs de la infància i adolescència del seu autor que patia paràlisi cerebral. Arran de la lectura d'aquest llibre, havíem fer un treball i, posteriorment, vam veure la conferència i vam fer un debat.
Explicaré alguns dels aspectes que Alexandre comentava a la conferència.

- Va parlar de la integració del nen/a a l'escola, una terrible i bella responsabilitat que ha de garantir qualsevol mestre. Integrar una persona a l'escola és fer-li amics. Representa acceptar aquell nen/a i fer que es senti estimat. L'escola és universalitat, no ha d'excloure a ningú, ha d'atendre a tothom, ha de donar valors. També s'ha de saber demanar ajuda per integrar-te, per exemple: demanar els apunts.
- Va afirmar que l'educació és tot menys instrucció. I va definir l'educació com quelcom que sorgeix del diàleg. Per ell, fer exàmens només és passar el temps, no pensava que era tan important.
- Critica una mica un perfil de mestre concret. El mestre no és un tècnic, omnipotent, un ésser humà molt autèntic, que no s'autoredueix en passar un ensenyament; darrera de cada mestre hi ha un home o una dona i no s'ha d'emmascarar per la seva funció que tenen.
- Ell creu que un bon mestre ha d'exigir a cada alumne el millor que ell o ella té, "l'esforç pot salvar una vida". Per Alexandre cada dia representa una lluita constant i per això valora tant l'esforç. Esmenta que hi ha perill amb exigir massa o menys. S'ha de saber comprendre perquè fem un esforç i perquè el mestre exigeix molt d'un mateix. També considera que és molt important saber motivar a l'alumne i per què la motivació neixi cal conèixer els objectius per lluitar.
Hi ha molts prejudicis per part del mestre, com: "l'alumne amb discapacitat ens frenarà la classe". El mestre ha de sensibilitzar a tots els pares.
Diu que el primer deure del mestre és fer-li veure a l'alumne lo bo que té la cultura.
- Parla del suport de la seva família. Ha d'haver una confiança absoluta. Els seus pares van fer tot el possible per què entrés a la universitat. Molt sovint es troven desarmats per què els hi falta perspectiva. Des de que el nen neix té necessitat de confiança. Els pares donen la confiança però aquesta pot ser amenaçada per la mirada de l'altre. Per exemple: si tothom diu "Què desgraciat", t'ho acabes creient. L'educador ha de donar valor del progrés i confiança.
- Aprecia molt a Sòcrates ja que creu que és un model d'ensenyament per què, en el seu moment, es comprometia pel bé dels seus alumnes.
- Les adversitats eduquen més i et fan més fort. Els errors d'un mestre poden ser fatals. La societat, encara avui, no accepta les diferències.

Una cita que em va agrada especialment d'alexandre és "deixeu d'analitzar-nos, de categoritzar-nos...per què no cambieu la carretera general per a què poguem passar-hi tots". Tothom és únic, especial i anormal.
Aquesta conferència et fa pensar i plantejar certes qüestions, et questiona la societat en la que vivim, fa valorar certs valors, l'esforç, l'empatia... després d'escoltar-ho et canvia o distorsiona la perspectiva davant la vida.

La lectura en veu alta.

A l'espai de seminari fem lectures en veu alta en català. Dos dies de cada setmana, un alumne del seminari ha de llegir un fragment, que és triat lliurament, a la resta del grup. Això es fa per què és fonamental saber llegir i, amb més raó, si volem ser mestres en un futur. Jo vaig llegir un fragment del llibre "L'assassinat del professor de matemàtiques", un llibre divertit i bastant curiós que focalitza les matemàtiques des d'un punt de vista més didàctic i com un joc.
Després de que cadascú de nosaltres ha llegit un text del llibre, entre tots plegats, avaluem la lectura que ha fet el nostre company/a. Així doncs, ens fixem detalladament en els aspectes que s'han de tenir en compte per fer una lectura com déu mana; aquests són:

1) Fer una petita introducció explicant el que llegiràs, és a dir, de que tracta el llibre.
2) Vocalització (que s'entengui perfectament el que estàs llegint).
3) Adequar el to de veu al text.
4) Posició correcte del cos per tal de que la veu sorti adequadament.
5) Canviar de velocitats, és a dir, fer ascendència i descendència en el to de veu.
6) Fer una bona entonació, és a dir, respectar els signes de puntuació.
7) Quan hi ha un diàleg, s'han de notar les intervencions dels personatges i s'ha de fer més teatre.
8) Expressivitat.
9) Fugir de la monotonia.
10) Fer teu el text, saber perfectament el que estàs llegint.
11) Marcar l'acabament del text, amb un to de veu descendent i contundent. Així, les persones que t'escolten s'assabentan que ja has acabat de llegir.
12) Estar alerta sobre la fonètica catalana. Per exemple: fer les "e" neutres, marcar les "ll", tenir compte amb les "s", etc.
13) No anar ràpid.
14)...

Considero que aquesta pràctica és molt útil ja que així som conscients dels errors que fem alhora de llegir en veu alta i sabem en quins aspectes hem de millorar. Estaria bé que en el seminari que bé ho continuem fent per a tenir més pràctica, encara que en el moment de fer-ho es passi una mica malament.

Retocar una imatge.

En una sessió de Gitic en petit grup ens van presentar el programa GIMP que serveix per a retocar imatges. És un programa molt semblant al Photoshop i, en alguns aspectes, al Paint però amb múltiples possibilitats per a modificar la imatge. Llavors, en aquesta sessió de classe es tractava d'agafar una imatge de cadascú i retocar-la lliurament.
Jo vaig descarregar-me el programa "Gimp" a casa i tal i com es pot veure he fet alguns retocs, com: He modificat el fons de la imatge de tal manera que gairebé no es vegi, he modificat els ulls i la boca.

Visita a l'escola Bergantí

El dia 17 de novembre vaig visitar l'escola Bergantí amb una alumna de pràctiques de tercer curs de Grau de Magisteri.

Aquesta escola, situada a El Masnou, fa 40 anys que està en funcionament, des del 1968. És una escola catalana, laica i coeducativa.

Originàriament va obrir les portes amb només set alumnes en una petita casa de poble a El Masnou. El que pretenien els fundadors era donar una alternativa a les famílies que no es conformaven amb l’educació que s’ofertava en aquell temps. Mica en mica, l’escola va crèixer, fins arriba a l’actualitat.

Aquesta escola es caracteritza per considerar els alumnes els autèntics protagonistes de la seva educació, per atendre la diversitat i l’ús i el seguiment de la tutoria.

Es dur a terme una educació integral de l’alumne/a, és a dir, desenvolupant tots els aspectes de la seva personalitat.

La línia pedagògica d’aquesta escola fa els alumnes protagonistes. Es considera que cada alumne és una persona irrepetible i motor de la seva pròpia formació, així doncs, l’escola ajuda, potenciant el màxim les seves capacitats i atenent la seva personalitat.

Aquest protagonisme es posa en pràctica de la següent manera:

- A l’Educació infantil mitjançant els Racons. Les classes de P3, P4 i P5 disposen (a la mateixa classe) d’un espai petit on hi ha: contes, un matalàs i un ordinador, a més d’altres joquines. Els nens i nenes poden disposar d’aquest espai lliurament en determinats moments del dia o setmana.

- A l’Educació primària a través dels centres d’interès. Els infants poden escollir un tema que els agradi i desenvolupar-ho. Per exemple, cada classe de primària té el seu propi nom: “la classe dels dinosaures”, “la classe dels actors i actrius”… aquest nom era escollit pels propis alumnes, els quals havien de buscar informació i fotografies per treballar el tema i decorar la classe. A més, es realitzen altres projectes educatius basats en l’interès dels infants.

- A l’ESO amb l’elecció de les matèries optatives. Pel que fa a les llengües estrangeres poden escollir el francès.

S’ensenya als alumnes mètodes, tècniques, sistemes de comunicació per saber recollir informació i donar-li sentit lògic.

Aquesta escola dur a terme tutories individuals (amb els alumnes), tutories concertades (amb els pares) i l’acció tutorial, es fa una classe de tutoria a la setmana amb els alumnes.

Cada any s’escull un eix transversal o tema comú, a partir del qual es fan diferents activitats al llarg del curs.

També es potencia la transmissió d’hàbits, com: l’ordre, la neteja i la cura personal per fomentar les capacitats dels alumnes.

Es realitzen i potencien festes tradicionals catalanes i sortides generals d’escola, com a reforç de l’estima que els alumnes han de tenir per la nostra terra.

Les sortides generals es fan una per trimestre, i surt tota l’escola junta: alumnes, docents i personal no docent. En aquestes sortides es combinen les activitats formatives amb les de lleure.

Es disposa d’espais exteriors amplis i oberts, com: zones d’esbarjo (dos patis; un exclusivament per als nens i nenes d’educació infantil i l’altre, per els alumnes de Primària i de la ESO) i l’hort. Al costat del pati dels nens més grans hi ha una riera i un petit hort on es poden plantar algunes fruites i verdures.

Hi han espais que són compartits per tots els estudiants d’edats diferents; aquests llocs són: l’aula d’audiovisuals, la biblioteca, l’aula de música, informàtica, laboratoris, tecnologia i gimnàs.

A més dels serveis de menjador, s’ofereixen altres activitats complementàries: mainaderia i activitats extraescolars desenvolupades per l’APA.

L’Escola Bergantí manté relacions amb altres escoles i entitats per treballar els projectes d’interès comú.

L’escola compte amb un equip psicopedagògic. No es pot descuidar a més de l’equip docent, que a l’escola hi ha un equip de persones que cuiden vessants tan importants com: l’administració, la cuina, el servei de menjador o la neteja, i ambdós equips treballen per donar coherència al projecte.

Les reunions amb els pares són bàsiques. Normalment es fa una reunió general en començar el curs per parlar de qüestions pràctiques i pedagògiques globals de l’escola. Se’n fa una, en el primer trimestre per cicles, per tractar básicament de la pedagogia. Per part de la família, aquesta pot demanar les reunions que cregui convenient i, l’escola, com a mínim ha de garantir una a l’any.

Hi ha una publicació anual de “Sac de lletres”, que forma part integradora d’quest projecte educatiu, on hi participen els alumnes amb els treballs realitzats a classe amb el tema de l’any que es proposa.

L’objectiu final de la manera de fer d’aquesta escola és educar persones i formar-les perquè puguin participar en el teixit social en un futur.

Com a dades d’interès, aquest curs 2008/2009 l’escola celebra els 40 anys de la seva creació. Han pensat en organitzar tres grans actes, un per a cada trimestre.

Ara explicaré l'experiència personal durant una jornada a l'escola.

En primer lloc, a les 8.50h havia quedat amb l’estudiant de tercer, que no coneixia, i ens vàrem trobar aquell mateix dia a la porta de l’escola.

Tot just, em va fer una visita pel centre. Vaig conèixer a la coordinadora del centre i a alguns professors. També vaig visitar la sala de professors.

Durant una hora, de 9:00h a 10:00h aproximadament, vaig estar visitant el centre. Després, la meva companya havia de fer pràctiques a una classe de P4. Ella s’havia especialitzat en la llengua anglesa i havia de fer una classe d’anglès als nens i nenes de P4. Així doncs, vaig poder estar veient com era donar anglès amb nens i nenes tan petits. Jo estava sentada en un racó observant-los. Estavan distribuïts en cinc taules i a cada taula hi havia quatre infants. A l’aula hi havien dos mestres: la professora d’anglès i la noia de pràctiques. La mestre d’anglès era la que donava estrictament la classe i la noia de pràctiques era la seva ajudant.

Durant tres quarts d’hora (que durava la classe) la mestre els feia recordar que diguessin els nombres i colors amb anglès. Els infants ho recordaven molt bé. Més tard, la mestre va posar un disc i tots vàrem cantar una cançó. El que em va sorprendre és que aquella classe tenia un ninot, que l’havien batejat amb un nom concret, el “Kiko”, i sempre que cantaven aquella cançó estava el ninot. Em va fer gràcia. Després de cantar la cançó, la mestre va repartir uns quaderns d’anglès i els nens i nenes havien de pintar-hi un dibuix.

Després d’això, van recollir-ho tot i van esmorçar a l’aula. A l’acabar d’esmorçar era l’hora de sortir al pati. Disposaven de tres quarts d’esbarjo. El pati de parvulari és molt gran i té tobogans i coses per jugar. És com un parc gran.

A les onze, vaig anar a una classe de sisè de primària, on es donava també una classe d’anglès. En aquella classe hi havia pocs alumnes, tan sols 15. Estaven donant una lliçó d’anglès i llegint en veu alta un text. Després, la mestre els va deixar temps lliure per estudiar qualsevol altra matèria i, mentrestant, anava repartint els exàmens que havien fet la setmana anterior.

Finalment, a les dotze, vaig assistir a una classe de quart de primària. Aquella hora els nens i nenes estaven organitzant el seu dossier. Cada alumne tenia un dossier on hi havia diferents fitxes de treball. Aquella hora no la dedicaven a fer classe, sinó a organitzar el seu material i la mestre anava repartint material nou.

Els nens i nenes d’aquesta classe eren bastant més moguts que els de sisè de primària i, fins i tot, que els de parvulari.

A la una van acabar les classes i, per tant, em vaig anar a dinar. A les tres en punt tornava a ser a l’escola. De tres a cinc de la tarda vaig assistir a una classe d’educació física amb alumnes de cinquè de primària. La classe va durar una hora i mitja, per què després els alumnes tenen temps per dutxar-se, que és obligatori.

L’educació física es va fer al gimnàs i, més tard, al pati dels grans. Al gimnàs, bastant gran i amb un bon equipament, els alumnes vàrem jugar al joc de matar. Després, al pati, van jugar a “pitxi” i el professor els va deixar vint minuts de temps lliure. En aquest temps els nens i nenes podien jugar a l’esport que vulguessin.

Aquesta va ser, doncs, la meva jornada escolar.

La gran decoració que hi ha a les classes i als pasadissos és un aspecte positiu a destacar. Els treballs dels nens i nenes estan distribuïts per tota la classe.

Els nens i nenes de primària fan classe d’informàtica i exàmens de cada matèria.

Em va agradar bastant el centre i l’ambient que hi havia. Ha sigut una bona experiència educativa.

Visita a l'escola CEIP DOVELLA

El dia 19 de novembre vaig visitar l'escola CEIP DOVELLA.
És una escola que treballa per projectes. Això vol dir que parteixen de problemes o interessos, que tenen connexió amb la vida del nen/a i amb la seva realitat; i a partir d'aquí es proposen diferents projectes i la classe escull un: el que més li agradi.
Els mestres es guien pel currículum per a orientar-se, però no depenen d'aquest en absolut. No posen cap tipus de límits a l'aprenentatge.
En aquesta escola no es fan exàmens. Potser un o dos, però només per orientar a l'alumne, no per a evaluar-lo. Predomina un tipus d'avaluació que es basa en que l'important és el procés i no el resultat.
Aquesta escola considera que és fonamental donar sentit a l'aprenentatge i que aquest sigui significatiu per a l'alumne.
Es potencia molt el diàleg, la comunicació i la capacitat de decisió i participació a l'aula.
S'ensenya a trobar informació, ja sigui per Internet o per llibres. Així doncs, esdevé molt important la capacitat de recerca.
També es fan assignatures bàsiques, com: mates, llengües... aquestes matèries s'incorporen als projectes. Però no hi ha llibres, només per a consultar.
Fan molts treballs en grup i després de fer-los, els analitzen, és a dir, analitazen com a anat el procés de fer el treball i converteixen les dificultats que han tingut en oportunitats.

Un exemple de projecte que varen fer consistia en descubrir l'existència de les sirenes. Aquest tema el varen triar ja que moltes nenes de la classe creien que existien de debò les sirenes.
Arran d'aquest treball els nens i nenes varen estudiar: 1) l'anatomia, és a dir, les parts del cos de la persona i les parts dels peixos; 2) els oceans, atlàntic i pacífic, per saber en quin oceà viuen les sirenes; 3) Mitologia, els homes que anaven en vaixell veien uns animals que es diuen sirènics, i amb les fantasies s'imaginaven que eren sirenes.
Finalment, a través d'aquest projecte es va descubrir que no existien i per a algunes nenes va ser una mica dur assabentar-se d'aquest fet.

Una queixa que tenien els mestres d'aquesta escola és que disposen d'un espai molt petit, sobretot al pati. També, reben moltes visites però no poden atendre tantes per què van saturats de feina.
Molts professors que han vingut a treballar a aquesta escola s'han anat per què no estàn gens d'acord amb el mètode d'aprenentatge: suposa molt d'esforç i d'edicació per part dels docents.
Fins i tot, depèn quins temes, el mestre ha d'estudiar igual que l'alumne per què no ho pot saber tot.

Com a reflexió personal, aquesta escola està molt avançada i el seu mètode d'aprenentatge és molt positiu per a potenciar moltes capacitats dels nens i nenes, com: treball en equip (imprescindible per a la vida ja que tot o, gairebé tot, es fa en grup), la participació, la capacitat de decidir i opinar, etc. Però, en canvi, crec que el fet de treballar sempre en grup pot esdevenir molt perjudicial per a determinats infants, per exemple: nens molt insegurs i tímids (incapaços de relacionar-se amb els altres), infants que necessiten més atenció que altres o nens amb unes dificultats especials. Això, és l'única crítica o punt feble que trobu d'aquesta escola.