miércoles, 30 de diciembre de 2009

Conferència d'Alexandre Jollien.


En una sessió de seminari vàrem poder veure la conferència virtual d' Alexandre Jollien, d'un dia que va venir a la universitat. La conferència tractava del llibre que va publicar "Elogi de la feblesa", que consisteix en un diàleg fictici que manté el jove Alexandre amb el filòsof Sòcrates, on es discuteixen temes com: la normalitat i la anormalitat, l'exclusió social, la importància de les amistats, el paper dels mestres, el suport de la família... és un llibre autobiogràfic que explica breument aspectes bastant durs de la infància i adolescència del seu autor que patia paràlisi cerebral. Arran de la lectura d'aquest llibre, havíem fer un treball i, posteriorment, vam veure la conferència i vam fer un debat.
Explicaré alguns dels aspectes que Alexandre comentava a la conferència.

- Va parlar de la integració del nen/a a l'escola, una terrible i bella responsabilitat que ha de garantir qualsevol mestre. Integrar una persona a l'escola és fer-li amics. Representa acceptar aquell nen/a i fer que es senti estimat. L'escola és universalitat, no ha d'excloure a ningú, ha d'atendre a tothom, ha de donar valors. També s'ha de saber demanar ajuda per integrar-te, per exemple: demanar els apunts.
- Va afirmar que l'educació és tot menys instrucció. I va definir l'educació com quelcom que sorgeix del diàleg. Per ell, fer exàmens només és passar el temps, no pensava que era tan important.
- Critica una mica un perfil de mestre concret. El mestre no és un tècnic, omnipotent, un ésser humà molt autèntic, que no s'autoredueix en passar un ensenyament; darrera de cada mestre hi ha un home o una dona i no s'ha d'emmascarar per la seva funció que tenen.
- Ell creu que un bon mestre ha d'exigir a cada alumne el millor que ell o ella té, "l'esforç pot salvar una vida". Per Alexandre cada dia representa una lluita constant i per això valora tant l'esforç. Esmenta que hi ha perill amb exigir massa o menys. S'ha de saber comprendre perquè fem un esforç i perquè el mestre exigeix molt d'un mateix. També considera que és molt important saber motivar a l'alumne i per què la motivació neixi cal conèixer els objectius per lluitar.
Hi ha molts prejudicis per part del mestre, com: "l'alumne amb discapacitat ens frenarà la classe". El mestre ha de sensibilitzar a tots els pares.
Diu que el primer deure del mestre és fer-li veure a l'alumne lo bo que té la cultura.
- Parla del suport de la seva família. Ha d'haver una confiança absoluta. Els seus pares van fer tot el possible per què entrés a la universitat. Molt sovint es troven desarmats per què els hi falta perspectiva. Des de que el nen neix té necessitat de confiança. Els pares donen la confiança però aquesta pot ser amenaçada per la mirada de l'altre. Per exemple: si tothom diu "Què desgraciat", t'ho acabes creient. L'educador ha de donar valor del progrés i confiança.
- Aprecia molt a Sòcrates ja que creu que és un model d'ensenyament per què, en el seu moment, es comprometia pel bé dels seus alumnes.
- Les adversitats eduquen més i et fan més fort. Els errors d'un mestre poden ser fatals. La societat, encara avui, no accepta les diferències.

Una cita que em va agrada especialment d'alexandre és "deixeu d'analitzar-nos, de categoritzar-nos...per què no cambieu la carretera general per a què poguem passar-hi tots". Tothom és únic, especial i anormal.
Aquesta conferència et fa pensar i plantejar certes qüestions, et questiona la societat en la que vivim, fa valorar certs valors, l'esforç, l'empatia... després d'escoltar-ho et canvia o distorsiona la perspectiva davant la vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario